Tema 13: Ipad en educació

Tema 13: 

Ipad en educació primària:

Índex:

http://www.padandquill.com/wp/
wp-content/uploads/2013/10/iPad.jpg

1. Què és l’Ipad
2. Característiques d’un Ipad
3. Propostes de treball per Ipad
4. L’Ipad En l’aula de primària
5. Aplicacions Ipad por a Educació Primària
6. Aportacions
7. Bibliografia

 1. Què és l’Ipad

• L’Ipad és dels cridats ordinadors “tablet”: és un aparell fi, de la grandària d’una revista amb una pantalla tàctil a colors que permet als usuaris navegar per la web, veure pel·lícules, enviar correus electrònics i llegar llibres electrònics, entre altres coses.
• Té un teclat en la pantalla, també un teclat opcional físic, a més d’un programari espacial per a fulls de càlcul i processament de textos
• No obstant això, els analista diuen que la seua principal característica està en l’aspecte multimèdia, com llegar periòdics o veure vídeos, més que la seua utilitat com a laptop.

2. Característiques d’un Ipad

Físiques

Especificacions de maquinari per als dos models:
Producte	Apple iPad
Model	Model WiFi	Model 3 G
Data de llançament	3 d'abril del 2010	Finals d'abril de 2010
Pantalla	4:3 9.7" (20 cm × 15 cm) TFT-LCD amb retroil·luminació LED
Targeta de vídeo	1024 × 768 píxels, 132 ppi
Microprocessador	1 GHz Apple A4 SoC
Emmagatzemament(memòria flaix)	16, 32 o 64 GB
Wi-Fi	IEEE 802.11 n-2009 i Bluetooth 2.1 + EDR
3G	-	HSDPA mitjançant micro-SIM
Sistema operatiu	iPhone OS 3.2
bateria	Bateria integrada de polímers d'ió de liti -25 W•h (suporta 10 hores d'ús, 140 hores de música, un mes en manera standby )
Pes	0,68 kg (1,5 lliures)	0,73 kg (1,6 lliures)
Dimensions	9,56 x 7,47 x 0,5 polzades

Sensors

·         Sensor de llum

·         Brúixola digital

·         GPS Assistit (model 3 G)

Entrada i sortida

·         Transferència de dades amb targeta micro-SIM (model 3 G)

·         Connexió sense fils WI-FI

·         Connector per a audiòfons

·         Altaveu integrat

·         Micròfon

Controls

·         Pantalla multitàctil

·         Botó de repòs/activació

·         Botó de bloqueig de rotació de pantalla

·         Control de volum

Botó "Inici"

3. Propostes de treball per Ipad

• Enregistrament d’àudio Gravar i editar àudios
• Esquema. Emprar Wikipanion per llegir un article de wikipedia i realitzar mapes conceptuals
• Mapa conceptual. Resumir els continguts d’un tema de llengua o coneixement del medi amb Idea Sketch

• Resum de noticies. Buscar i llegir un article usant un lector de notícies d’un periòdic per desprès elaborar un document de text en resposta a un conjunt de preguntes amb el programa Documents Free i enviar-ho amb Gmail.
• Comentari de lectura. Llegir un llibre digital en iBook i després de la seva lectura elaborar un document de Documents Free amb la fitxa tècnica, Breu resum i opinió personal
• Narració visual: Crear una narració visual emprant Puppet pals

https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEikHRtri0qU8p6VMtnTDan74i9-H2zhl7ie5t6YIZmECk0YSWfa8NhDZTwN4D7azjrUFNfW5un1MDGDKw5Ec4pmPjA6aIN8PZ4pj375ab1S_XUfbr7FiHwAkyEPM88QgenQkNv62n6WwxcO/s1600/IMG_0969.PNG

• Gràfics estadístics. Crear gràfics a partir d’una taula
• Fitxes PDF. Realitzar anotacions en una fitxa en format PDF mitjançant pdf-Notis free para remitir-se-la al professor
• Edició d’imatges. Localitzar i descarregar un foto utilitzant el navegador web Safari. A continuació s’insereix la imatge en una nota d’EverNote
• Geolocalització de materials. Explorar una zona geogràfica, comarca, província, país, etc amb Google Earth. Situar marcadors que continguin textos, imatges, enllaços, etc. Gravar un recorregut turístic. Es pot completar la informació amb World Explorer

http://imagenes.es.sftcdn.net/es/scrn/41000/41959/google-earth-41.jpg

4. L’Ipad En l’aula de primària

http://ayudaipad.net/wp-content/
uploads/2012/06/icuadernos2.jpg

• Emprar en format intuïtiu i natural , ja que per al seu us, no és necessari cap conèixer informàtic previ
• Simplement amb la seva manipulació, aprens les claus d’ús de forma ràpida
• Permet treballar les diferents àrees del currículum a través de les seves aplicacions, augmentant la concentració de l’alumnat i possibilitant l’aprenentatge lúdic
• L’Ipad, possibilita el treball individualitzat adaptant-se al ritme d’aprenentatge de l’alumne alhora que permet la creació de grups homogenis de treball usant un dispositiu grupal (sempre en grups reduïts, perquè l’aprenentatge sigui significatiu)

5. Aplicacions Ipad por a Educació Primària

• iWriteWords: Serveix per a ensenyar als nens escriptura
• Read Me Stories: Biblioteca d’històries, permet veure un llibre per diversos capítols molt visuals
• Kid Paint: Igual que el Paint però per a xiquets menuts
• Magic Piano: Piano virtual
• Math Party : per a fer càlculs mentals +5 anys. Pots jugar contra els teus pares.
• ABC 123 Writing Practice: ajuda a aprendre els noms i les lletres en anglès           

6. Aportacions

Innovació dels Cuadernets Rubio al iPad:

http://mundipad.com/cuadernillos-rubio-para-ipad-con-icuadernos-by-rubio/

Els tradicionals Quaderns Rubio de paper, que segur que molts de vosaltres heu emplenat a llapis més de 2 i 3 vegades, ara es renoven i estan disponibles en forma d'aplicació per al nostre iPad, amb un sistema molt intuïtiu i molt fàcil d'utilitzar pels nostres fills, i a més podran dur-se'l on vulguen i fer els exercicis sense l'ajuda de ningú. 

Amb l'aplicació, que està disponible per a iPad, podran superar 20 nivells per cada quadern d'una forma molt divertida. I no estaran sols, ja que contaran amb l'ajuda un búho-tutor per a corregir els errors. 

En l'aplicació es poden trobar dues col·leccions diferents: Operacions i Problemes. En laprimera els xiquets tindran sumes, restes, divisions i multiplicacions adaptades al seu nivell;mentre que en la segona aprendran a relacionar situacions de la vida real amb lesmatemàtiques. Tot sense oblidar-nos dels més menuts, que podran aprendre jugant en lacol·lecció d'Educació Infantil. 

Les característiques de iCuadernos by Rubio per a iPad són les següents: 

• 3 Col·leccions per a aprendre: operacions ( a partir de 3 anys), problemes ( a partir de 6 anys), educació infantil (qualsevol edat). 
• Podrem provar gratis cadascun dels quaderns 
• Crear un perfil diferent per a cada fill 
• Desbloqueja operacions i problemes secrets 
• Puja de nivell i gana premis 
• Infinitat de colors i objectes per a pintar

Aplicacions per a l'iPad

De vegades sorgeixen polèmiques referent a l'ús de dispositius tecnològics en educació. Alguns creuen en les excel·lències de les tablets mentre que uns altres se segueixen quedant amb PCs o portàtils; també els cal fan prevaldre el caràcter obert de sistemes com Android, mentre que existeixen els quals prefereixen sacrificar això en pro del funcionament de sistemes com iOS. En qualsevol cas, sempre vénen bé idees pràctiques per a dur uns oaltres a l'aula; fins i tot les idees que es proposen per a algunes de les opcions són extrapolables a altres contextos similars:

62 interesting ways_to_use_an_i_pad_in_the_cla from deang33

7. Bibliografia

• http://ca.wikipedia.org/wiki/IPad 
• http://www.educacontic.es/blog/ideas-para-usar-el-ipad-en-clase
• http://mundipad.com/cuadernillos-rubio-para-ipad-con-icuadernos-by-rubio/

Tema 12: Aplicacions educatives de Programari Lliure

Tema 12:

 Aplicacions educatives del Programari Lliure 

http://cefire.edu.gva.es/pluginfile.php/307803/mod_label/intro/ratolin.png

Índex:

1. Què és Linux
2. Software Lliure
3. Avantatges i desavantatges del Software Lliure
4. Lliurex
5.  Aportacions
6. Bibliografia

 1. Què és Linux

• Linux és un sistema operatiu, compatible Unix. Dues característiques molt peculiars ho diferencien de la resta de sistemes que podem trobar en el mercat.

·         La primera, és que és lliure, això significa que no hem de pagar llicència a cap casa desenvolupadora de programari per al seu ús

·         La segona, és que el sistema va acompanyat del codi font (pots modificar aquest codi font)

•            El sistema ho formen el nucli del sistema (kernel) més un gran nombre de programes/biblioteques que fan possible la seva utilització. Molts d’aquestos han estat possibles gràcies al projecte GNU, per això mateix, molts criden a Linux, GNU/Linux

         2.  Software Lliure (Característiques)

3.  Avantatges i desavantatges del Software Lliure

AVANTATGES:

http://w2.architetturavallegiulia.it/sites/default/files/ImgOk.png

• Estalvis de gran quantitat de diners en l’adquicició de llicencies
• Combat efectiu a la copia il·lícita de Programari
• Eliminació de barreres de pressupostos
• Molts col·laboradors de Primera línia amb ganes d’ajudar
• Temps de desenvolupament sobre alguna cosa que no existeix són menors per l’amplia disponibilitat d’eines i llibreries
• Les aplicacions són fàcilment auditables abans de ser usades en processos de missió crítica, a més de fet que les més populars es troben molt depurades
• Tendeix a ser molt eficient (per que molta gent ho optimitza, millora)
• Tendeix a ser molt divers: la gent que contribueix té moltes necessitats diferents i això fa que el programari estigui adaptat a una quantitat més gran de problemes

DESAVANTATGES:

http://luciat.nomadlife.org/uploaded_
images/cara.triste-748928.gif

• La corba d’aprenentatge és major
• El programari lliure no té garantia provinent de l’autor
• Es necessita dedicar recursos a la reparació d’errates
• No existiria una companyia única que protegirà tota la tecnologia
• Les interfícies amigables amb l’usuari (GUI) i la multimèdia tot just s’estan estabilitzant
• L’usuari ha de tenir nocions de programació, ja que l’administració del sistema recau molt en l’automatització de tasques
• La diversitat de distribució, mètodes de emmagatzematge, llicencies d’ús, eines amb una mateixa fi, etc.,poden crear confusió

4. Lliurex

•  Lliurex, és una distribució GNU/Linux, està basat completament en Programari Lliure i és gratuït, a més és un projecte de la Generalitat que té com objectiu la introducció de les TIC en el sistema educatiu

Xarxa:

Disseny:

Multimèdia:

5. Aportacions

Aquest és un slideshare que explica el funcionament de Lliurex, on el podem trobar i els seus avantatges:

Coneix el linux from La Borrassa rural lab

6. Bibliografia

• Julio Barroso Osuna, Julio Cabero Almenara (Coords.). Nuevos escenarios digitales. Las tecnologías de la información y la comunicación aplicadas a la formación y desarrollo curricular. Pirámide

Tema 11: Objectes d'aprenentatge i llicencies en Internet

Tema 11:

 Objectes d’aprenentatge i llicencies en Internet

Índex

http://static2.linuxadictos.com/wp-content/
uploads/Tipos-de-licencia-de-Software-libre.jpg

1. Que son els objectes d’aprenentatge?
2. On trobar els objectes d’aprenentatge?
3. Llicencies en Internet
4. Aportacions
5. Bibliografia

 1. Què son els objectes d’aprenentatge?

• Existeixen moltes definicions d’objected’aprenentatge. Una de les definicions podria ser:

http://img.scoop.it/gDFnVjiyabsXLxgOOwMPnIXXXL
4j3HpexhjNOf_P3YmryPKwJ94QGRtDb3Sbc6KY

Qualsevol entitat, digital, o no digital, que pot ser usada, reutilitzada o referenciada durant l’aprenentatge recolzat per la tecnologia. Com a exemples d’objectes destaquen:

·         Continguts multimèdia

·         Contingut instructiu

·         Objectes d’aprenentatge

·         Programari educatiu i eines de programari

·         Persones, organitzacions o esdeveniments referenciats durant l’aprenentatge recolzat tecnològicament

D’altra banda els objectes d’aprenentatge estan regits per metadades que són dades i regles sobre dades, en el nostre cas es proporcionen dades sobre els recursos d’aprenentatge i la seva utilització

 2. On trobar els objectes d’aprenentatge?

Existeixen nombroses entitats que han construït biblioteques digitals de recursos educatius i moltes d’aquestes, pensant en la reutilització fàcil d’aquestos recursos, ofereixen la possibilitat de ser descarregats com a objectes d’aprenentatge en format estàndard. A continuació es mostraran dos exemples, un nacional i altre internacional, de biblioteques de recursos educatius que ofereixen objectes d’aprenentatge per a la seua descàrrega

• Projecte Agrega. Aquest iniciativa elaborada pel ministeri d’Educació ofereix gran quantitat de recursos. Disposa d’un cercador avançat amb el que és possible localitzar els materials desitjats segons el nivell educatiu, nivell d’agregació o format i, en general, per qualsevol característiques descrita en les metadades. Quan es troba alguna cosa adaptat a les nostres necessitats es tindrà en compte la plataforma d’Elearning i el nostre LMS. El resultat és un arxiu en format ZIP.

http://agrega.educacion.es/visualizadorcontenidos2/Portada/Portada.do

• Projecte LearningSpace. En aquesta biblioteca podem trobar centenars de recursos, en forma de cursos online, que poden ser descarregats en format SCORM o Common Cartridge. Triant qualsevol d’aquests formats s’obtindrà l’objecte d’aprenentatge en format ZIP

http://moodle.marjon.ac.uk/pluginfile.php/57231/mod_page/content/4/ls-ss.png

 3. Llicencies en Internet

http://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/
thumb/b/b0/Copyright.svg/197px-Copyright.svg.png

• Copyright: conjunt de normes jurídiques que la llei concedeix als autors respecte de les obres que son fruit de la seua creació. Representat amb el signe ©. Els autors adquireixen els drets sobre les seues obres des del mateix moment en que les finalitzen i queden fixades en un medi d’expressió tangible.

El autor rep els següents drets respecte a l’ús de la seua obra: Drets morals, Drets patrimonials: (Drets d’explotació i Drets compensatoris)

• Copyleft i creative commons son una alternativa al copyright:

- Domini públic: l’obra es pot utilitzar i modificar lliurement, sempre que es respecten els drets morals de l’autor

http://partidopirata.com.ar/wp-content/uploads/2011/10/dominio-publico.jpg

- Copyleft: Elimina les restriccions de distribució o modificació del copyright. La única condició és que el treball derivat té que mantindre el mateix regim de drets que l’original “efecte víric”

http://2.bp.blogspot.com/_EajLcdxq6lA/TQjn5QJToJI/
AAAAAAAAAkI/QzM0CcnvCQI/s200/copy_left.png

- Creative commons: Organització no governamental sense ànim de lucre, amb l’objectiu d’ajudar a reduir les barreres legals de la creativitat per mitjà d’una nova legislació i noves tecnologies.

http://periodismohumano.com/files/2010/01/creativecommons.png

Existeixen sis tipus de llicencies creative commons:

1. Reconeixement (BY): es permet qualsevol explotació de l’obra, incloent la comercial, així com la creació d’obres derivades, la distribució de les quals també està permesa sense restricció.

   

   http://creativecommons.org.nz/wp-content/uploads/2012/05/by.png

2. Reconeixement- No Comercial (BY-NC): no es permet l’ús comercial de l’obra original ni de les possibles obres derivades

   

   http://creativecommons.org.nz/wp-content/uploads/2012/05/by-nc.png

3. Reconeixement –No Comercial- Compartir igual (BY-NC-SA): no es permet l’ús comercial de l’obra original ni de les possibles obres derivades, les quals deuran mantindre el mateix tipus de llicencia

   

   http://beosman.org/uploads/2011/05/by-nc-sa.eu_.png

4. Reconeixement- No Comercial- Sense obra derivada (BY-NC-ND): no es permet l’ús comercial de l’obra original ni la generació d’obres derivades.

   

   http://www.fm-kp.si/zalozba/ISBN/Slike/by-nc-nd.eu.png

5. Reconeixement- Compartir igual (BY-ND): es permet l’ús comercial de l’obra i de les possibles obres derivades, les quals deuran mantindre el mateix tipus de llicencia

   

   http://sarafhawkins.com/wp-content/uploads/2014/02/by-nd.png

6. Reconeixement – Sense obra derivada (BY-SA): Es permet l’ús comercial de l’obra però no la generació d’obres derivades

http://www.lib.umich.edu/files/services/copyright/cc-by-sa.png

• Llicencies de software: el requisit especial de les llicencies copyleft i domini públic per al software és que el seu codi font ha de estar disponible de manera pública

4. Aportacions

Un exemple de llicencia Creative Commons és la que ja utilitcem al nostre blog:

El que vol dir que el nostre blog està protegit per a que no es faça un ús comercial d'ell ni d'obres derivades d'aquest.

Com ho vam fer?

1. Fiquem en google "Creative Commons Català" i li donem a la primera pàgina que ens ix
2. Li donem a que no volem que es compartixca adaptacions i que no volem permetre usos comercials de la nostra obra.

   

   https://creativecommons.org/choose/?lang=ca

3. Icona compacta
4. Seleccionem el codi i copiem

   

   https://creativecommons.org/choose/?lang=ca

5. Anem al nortre blog i en els gatgets en HTML/Javascrip o peguem
6. Guardar 

5. Bibliografia

• Julio Barroso Osuna, Julio Cabero Almenara (Coords.). Nuevos escenarios digitales. Las tecnologías de la información y la comunicación aplicadas a la formación y desarrollo curricular. Pirámide

Tema 10: Les Xarxes Socials en l'educació. Twitter i Facebook

Tema 10: 

Les xarxes socials en l’educació. Twitter i Facebook 

http://blog.workana.com/wp-content/
uploads/2013/07/redes-sociales.jpg

Índex:

1.  Definició i característiques de les Xarxes Socials
2. Tipus de Xarxes Socials
3. Usuaris Potencials
4. Twitter y Facebook
5. Aplicacions educatives de Twitter y Facebook
6. Aportacions
7. Bibliografia

 1.  Definició i característiques de les Xarxes Socials

 Algunes de les seues definicions:

• Són xarxes de relacions personals, també anomenades comunitats, que proporcionen sociabilitat, suport, informació i un sentit de pertinença i identitat social
• Són grups de persones amb alguns interessos similars, que es comuniquen a través de projectes 
• Existeix un cert sentit de pertinença a un grup amb una cultura comuna: es comparteixen uns valor, unes normes i un llenguatge en un clima da confiança.
• Son llocs web que ofereixen serveis i funcionalitats de comunicació diversos per mantenir en contacte els usuaris de la xarxa
• Es basen en un programari especial que inteegra nombroses funcions individuals: blocs, wikis,bclocs, etc, en una mateixa interfície
• Com exemples de Xarxes Socials més importants destaquen: Facebook, Twitter, MySpace, Ning, Second Life, Twenti...

2. Tipus de Xarxes Socials

Segons l’activitat:

• Microbloging. Permeten enviar i publicar missatges breus de text, així com seguir a altres usuaris encara que no tinguen relació amb ells. Twiter, Muugoo, Plurk, Identi.ca, Tumblr, Wooxie o Metaki 

http://scm-l3.technorati.com/13/07/24/76953/twitter-logo-bird.gif?t=20130724122337

• Joc. Els usuaris potencials són aquells que busquen relacionar-se per jugar. Second Life, Frienster, Fousquare, Haboo, Wipley, Nosplay o World of Warcraft

http://c4lpt.co.uk/Top100Tools/secondlife.jpg

• Geolocalització. Permet saber la posició d’un objecte, persona, monument... Es pot localitzar el contingut digital compartit. Forsquare, Metaki, Ipoki y Panoramio

http://img.tecnologiapyme.com/2012/05/foursquare.jpg

• Marcadors socials. A traves d’etiquetes classifiquen, emmagatzemen enllaços per ser compartits amb altres, coneixer les llistes de recursos d’altres usuaris...es poden enviar missatges i crear grups. Digg, Diigo i Delicious

http://www.opuscapitalventures.com/WP/wp-content/uploads/Dirt_Cheap_Digg.png

Segons contingut:

• Fotos. Permeten emmagatzemar, ordenar, buscar i compartir fotografies. Flickr, Fotolog, Pinterest i Panoramio
• Música. Permeten escoltar música a demés de classificar-la i compartir-la. També podem coneixer les preferències musicals d’altres usuaris. Last.fm, Blip.fm o Grooveshark
• Vídeos Permet crear perfils i llistes d’amics. Youtube, Vimeo, Dailymotion, Pinterest i Flickr 
• Documents Es poden trobar, publicar i compartir textos. Sribd
• Presentacions. Permeten  classificar i compartir les presentacions profesionals, personals o acadèmiques. Slideshare i Slideboom.
• Noticies. Els agregadors en temps real permeten veure en un únic lloc la informació que més els interesa i estableixen vincles amb altres mambres. Aupatu, Friendfeed,  Digg i Meneame
•  Lectura Es poden classificar les preferències literàries i compartir opinions sobre llibres, lectures... Anobii, Librarything, Entrelectores, WeRead i Wattpad

3. Usuaris Potencials

• “Social Media Selectors” Orientats a la funcionalitat en termes de la comunicació i contacte amb el grup de referència (40%)
•  “Simple social networks” Motivats per la dimensió lúdica i el relacionat pel que fa al seu grup social (33%)
• Trend followers L’entreteniment i la informació d’esdeveniments i festes constitueixen el seu principal leivmotiv (19%)
• “Social media addicts” Tenen una clara intencionalitat *professional (10%)

4. Twitter y Facebook

Facebook:

• És un lloc web de xarxes socials creat per Mark Zuremberg i fundat per Eduardo Saverin, Chris Hughes, Dustin Moskovitz i Mark Zuremberg
• Originalment era un lloc per a estudiants de la Universitat d’Harvard, però actualment està obert a qualsevol persona que tingui un compte de correu electrònic
• Disposa d’una llista d’amics i un grup de pàgines o es pot reunir gent d’interessos comuns
• Existeix la possibilitat d’incloure fotos i vídeos al mur

Twitter:

• La xarxa permet manar missatges de text pla de baixa grandària amb un màxim de 140 caràcters, cridats tweets, que es mostren en la pàgina principal de l’usuari
• Els usuaris poden subscriure’s als tweets d’altres usuaris
• Per defecte, els missatges són públics, podent difondre’s privadament mostrant-los únicament a seguidors

5. Aplicacions educatives de Twitter y Facebook

Canal de notícies en temps real per a la comunitat educativa:

• Avís sobre la publicació de butlletins informatius periòdics
• Informacions de caràcter més oficials, com beques, dates d’examen
• Com agenda i recordatori d’esdeveniments tals com reunions o trobades
• I més

http://www.totemguard.com/aulatotem
/wp-content/uploads/2011/11/twitter_docentetic.jpg

Establir un canal de notícies en diferit mitjançant l’ús dels widgets que permeten publicar la informació de Twitter en les pàgines web

Establir una comunicació bidireccional entre el centre i la comunitat educativa. A diferència d’un fòrum de discussió l’abast de Twitter està restringit als seguidors dels usuaris.

-          www.twitter.com/jardindearena

-          www.twitter.com/amordedios

-          www.twitter.com/EOICREAL

-          www.twitter.com/artisticbcn

http://noticias.universia.edu.pe/pe/images/
migracion/f/fa/fac/facebook--herramienta.jpg

Es interessant que en facebook es poden fer grups. Per a la reflexió, esdeveniments, crear les pròpies enquestes .

• Study Groups. Col·laborar amb els companys de classe i planificar tasques
• Mathemathical Formules. Per a escriure fórmules matemàtiques en el mur dels companys
•  CiteMe. Permet obtindre la referència de textos
• BooksiRead. Permet compartir llibres, fer comentaris, donar opinions o busques persones amb gustos similars

6. Aportacions

• Twitter per als mestres

1. Ens creem un compte a Twitter per a poder entrar:

https://twitter.com/

2. Dalt del tot tenim un barra de ferramentes:

3. Si punxem en "Buscar" podem ficar per exemple: #TIC #Educación:

4. En aquesta pàgina eixiran altres persones que parlen sobre les TIC a l'educació i pots donar a "Seguir" per poder veure tot el que publiquen:

5. Ejemple:

• Facebook per a mestres:

En la Pàgina de Facebook tenim aquesta paguina que podem seguir on dona ayuda amb les TIC als mestres: "Ayuda para Maestros":

Exemple:

7. Bibliografia

• www.facebook.com
• www.twitter.com
• Nuevos escenarios digitales.Las tecnologías de la información y la comunicación aplicadas a la formación y desarrollo curricular. Julio Barroso Osuna, Julio cabero Almenara